miércoles, 12 de noviembre de 2014

CATALUNYA HA SABIDO HACER UNA CONSULTA CIVILIZADA, AUNQUE NO SEA VINCULANTE CATALUNYA HA SABUT FER UNA CONSULTA CIVILITZADA, TOT I QUE NO SIGUI VINCULANT



Se armó mucho ruido, demasiado, ante lo que parecía el acabóse. Simplemente es algo que se venía alimentando desde hace años, y que Catalunya se ha cansado de repetir como un loro, que ya nos sabemos todos de memoria. La gente ha ido a votar por que quería votar, no como hubiera querido, al ser simplemente una consulta simbólica, con urnas de cartón con aspecto más de microondas que una urna de cualquier elección democrática. Pero que el día que se pueda hacer de verdad, se preparará en condiciones, y Catalunya, como Escocia, aceptará el resultado de la votación, aunque sea el No el ganador.
La gente que iba a votar era como la de cualquier vecino que tenemos en donde vivimos. Si dicen que ven gente salvaje que les va a dar una paliza si no votan lo que ellos quieren, o han visto demasiadas películas de Scorsese o en donde viven las cosas se resuelven a tortazo limpio.
Cuando ocurre algo así, siempre hay un motivo claro, nunca es por supuestos delirios de grandeza de alguien que quiere ser el novio en las bodas o el muerto en los entierros (lo digo así por la tendencia de algunos a usar frases hechas para describirlo todo). Catalunya creía que la España que se había librado del franquismo sería como el resto de Europa, civilizada y moderna, pero no ha sido así, y aunque ha hecho grandes progresos, evolucionar en pocas décadas lo que no había hecho en varios siglos, aun no ha perdido muchos tics de aquel nefasto Régimen político.
Escocia dio una lección al mundo, juntamente con el Reino Unido, de coherencia, deportividad y colaboración, algo que el Gobierno del PP despreció con aires de superioridad, como uno de sus miembros que insultó a David Cameron como si dijeran “Es que no tiene lo que hay que tener”. Los escoceses aceptaron el resultado de su consulta. Claro que Catalunya tenía una ventaja sobre Escocia, y es que tiene una industria más desarrollada, las mujeres tienen más derechos (por lo de que las escocesas votaron No mayoritariamente) y es más abierta al mundo.
Jordi Évole, una vez más, ha demostrado en su programa “Salvados” que esa Catalunya violenta no existe, mostró a dos políticos antagónicos como David Fernández (CUP) y Albert Rivera (C’s) hablando amigablemente entre sí aunque en el Parlament se digan de todo (incluso que Rivera puede ir vestido de otra forma que no sea de pijo), o cómo en Castelldefels, donde gobierna uno de los dos alcaldes del PP en grandes ciudades catalanas, convivían los del No con los del Sí, e incluso mostraba que no se persigue a gente que no hable catalán, otra trola que hace mucho daño.
En la entrevista de Évole a Lluís Llach, el veterano cantautor se mostró siempre claro y rotundo en lo que dice, como casi siempre que le he escuchado, como que “Creía que la España de después del franquismo sería mejor que aquella, pero no fue así”. No es nada descabellado lo que decía ayer, habría que reflexionar. Busquen la entrevista en Internet y véanla.
Hoy, Catalunya continuará con su vida cotidiana, con sus problemas, con sus ilusiones (que incluso en momentos de crisis profunda como la actual las hay) y con sus anhelos. Pero con su manera de pensar propia. O aún están a tiempo de que piense de otra manera, pero no se la puede forzar.
¿Le gustaría a España que la forzaran a actuar como quieren otros desde fuera, como está pasando desde hace muchos meses? Y no me refiero a Catalunya, sino a Alemania.

CATALUNYA HA SABUT FER UNA CONSULTA CIVILITZADA, TOT I QUE NO SIGUI VINCULANT


Es va fer molt de soroll, massa, davant d’allò que semblava el súmmum. Simplement és una cosa que es venia alimentant des de fa anys, i que Catalunya s'ha cansat de repetir com un lloro, que ja ens sabem tots de memòria. La gent ha anat a votar perquè volia votar, no pas com hagués volgut, en ser simplement una consulta simbòlica, amb urnes de cartró amb aspecte més de microones que no pas una urna de qualsevol elecció democràtica. Però que el dia que es pugui fer de debò, es farà en condicions, i Catalunya, com a Escòcia, acceptarà el resultat de la votació, encara que sigui el No el guanyador.
La gent que anava a votar era com la de qualsevol veí que tenim on hi visquem. Si diuen que hi veuen de gent salvatge que els donarà una pallissa si no voten allò que ells volen, aleshores, o han vist massa pel·lícules de Scorsese, o potser on viuen les coses es resolen a mastegots.
Quan passa una cosa així, sempre hi ha un motiu clar, mai no és per suposats deliris de grandesa d'algú que vol ser el xicot als casaments o el mort als enterraments (ho dic així per la tendència d'alguns a fer servir de frases fetes per a descriure tot). Catalunya creia que l'Espanya que s'havia tret de sobre el franquisme seria com la resta d'Europa, civilitzada i moderna, però no ha estat així, i tot i que ha fet grans progressos, és a dir, que va evolucionar en poques dècades quan no ho havia fet en molts segles, encara no ha perdut gaire tics d'aquell nefast Règim polític.
Escòcia va donar una lliçó al món, juntament amb el Regne Unit, de coherència, esportivitat i col·laboració, una cosa que el Govern del PP va menysprear amb aires de superioritat, com un dels seus membres, que va insultar David Cameron com si diguessin "És que no té allò que cal tenir". Els escocesos van acceptar el resultat de la seva consulta. És clar que Catalunya tenia un avantatge sobre Escòcia, i és que té una indústria més desenvolupada, les dones tenen més drets (per allò de que les escoceses van votar No majoritàriament) i és més oberta al món.
Jordi Évole, un cop més, ha demostrat al seu programa "Salvados" que aquesta Catalunya violenta no existeix, va mostrar-nos dos polítics antagònics com David Fernández (CUP) i Albert Rivera (C's) xerrant amigablement entre ells, tot i que al Parlament es diguin de tot (fins i tot que Rivera pot anar vestit d'una altra manera que no sigui de pijo), o com a Castelldefels, on hi governa un dels dos alcaldes del PP en grans ciutats catalanes, hi convivien els del No amb els del Si, i fins i tot hi mostrava que no es persegueix a gent que no parli català, una altra bola que ens fa molt de mal.
En l'entrevista d'Évole a Lluís Llach, el veterà cantautor es va mostrar sempre clar i català en allò que diu, com gairebé sempre que li he sentit, com que "Hi creia que l'Espanya de després del franquisme seria millor que no pas aquella, però no va ser així". No és gens esbojarrat el que deia aleshores, en caldria reflexionar. Busqueu l'entrevista a Internet i Veieu.
Avui, Catalunya continuarà amb la seva vida quotidiana, amb els seus problemes, amb les seves il·lusions (que fins i tot en moments de crisi profunda com l'actual n'hi ha) i amb els seus desitjos. Però amb el seu propi tarannà. Encara són a temps, a Espanya, que Catalunya hi pensi d'una altra manera, però no se la pot forçar.
Que li agradaria a Espanya que la forcessin a actuar com volen d’altres des de fora, com està passant des de fa molts mesos? I no parlo de Catalunya, parlo d’Alemanya.




No hay comentarios:

Publicar un comentario