Pasé una semana en Barcelona, yo soy de allí, pero
resido en otra ciudad. Estos últimos días oí por la radio y la Prensa que los
vecinos de la Barceloneta protestan por un problema que sufren desde hace años,
el "turismo de borrachera", que según ellos degrada el barrio y lo
hace casi inhabitable.
Yo pasé por la Barceloneta y he visto que en el verano
el barrio siempre está lleno de turistas por todas partes, gracias a las playas
que hay cerca, que van desde el puerto de la ciudad hasta el límite con Sant
Adrià del Besòs, por la zona del Fòrum.
Y las protestas son, además de los
ruidos que muchos turistas nada educados hacen por la noche, contra los pisos
ilegales que se alquilan a turistas, y en la Barceloneta hay muchos. Esto lo
encuentro lógico. Pero he oído algunas opiniones que llevaban por el lado
equivocado estas reivindicaciones. Y era que algunos piden que sea limitado el
número de turistas que pueden entrar en Barcelona, por que así, dicen, se podrá
solucionar la saturación turística de la ciudad.
No me gustó lo más mínimo esta
idea. Me recordaba a la pretensión de la extrema derecha suiza de querer
limitar el número de trabajadores extranjeros en el país. No se puede limitar
el número de turistas extranjeros que vengan, eso no lo hace ninguna ciudad del
planeta. Sería un duro golpe para el prestigio de Barcelona, que siempre ha
sido una ciudad abierta y acogedora. Lo que hay que hacer para solucionar este
problema es promocionar el turismo de calidad, de gente honesta que sabe
divertirse sin hacer ruido, ni estorbar a la gente que duerme, ni tampoco
pelearse con la gente, local o no.
He oído que los turistas no irán a las
manifestaciones que los vecinos hacen. No les podemos reprochar nada, la gran
mayoría de ellos no serán los que buscan pelea o molestan a la gente (también
ellos quieren dormir sin ruidos). Además, la Barceloneta está llena de
establecimientos siempre llenos de gente, no sé si sólo para turistas o no,
pero los que somos barceloneses también vamos allí para comer o cenar, como los
más de veinte restaurantes que hay en el Passeig de Joan de Borbó, todos juntos
uno al lado del otro.
El problema de la Barceloneta es quizás el que tiene toda
Barcelona desde hace muchos años, que los anteriores alcaldes, con el
escaparate inmejorable de las Olimpiadas de 1992, quisieron aprovechar el
atractivo turístico de Barcelona con la ciudad más bonita que nunca gracias a
las reformas para ese evento, que la convirtieron en una especie de parque temático.
Y con las guerras en los países africanos y de Oriente Medio, que antes tenían
turismo a granel, se han venido casi todos a nuestro país. No quiero ni oír
hablar de limitar el número de turistas. Gracias a ellos, muchos negocios
modestos de la ciudad funcionan, que no sólo se puede vivir con las compras de
artículos que hace la gente del barrio, la mayoría gente pobre que sólo puede
comprar en ellas artículos baratos o rebajados de precio. Tenemos que saber
hacer como hacen las otras grandes ciudades con turismo alto, como París, una
ciudad preciosa que visité el año 2003 y de la que todavía me acuerdo de lo
lindo. París no ha perdido nada de su talante, y los franceses se ocupan de
ello. Y los turistas extranjeros la aceptan.
Barcelona tiene que hacer lo
mismo, no perder su talante. Y menos si tiene que hacer lo que piden desde
Madrid, que allí se creen que Barcelona debe ser una sucursal de la Castellana
o de Lavapiés, incluso el sentido del humor, ellos querrían que fuera el mismo
que el suyo. Y volviendo a la Barceloneta, también necesita una reforma
urbanística, ya que mientras el Born, el Casc Antic o el Raval han cambiado
mucho, la Barceloneta todavía tiene un cierto retraso en sus calles o casas, y
que parece que sólo el Ayuntamiento ha reformado las playas (que antes no
había) y el paseo marítimo. O que el dinero público se reserva para barrios más
importantes. Lástima que esto sucede en cualquier gran ciudad. Yo soy, como
turista, tranquilo, discreto, sé divertirme sin estorbar cuando alguien descansa
y no busco pelea con nadie. Así he sido cuando visité París, Perpignan, Oviedo,
etcétera. Y dejaba las habitaciones limpias. Yo, modestia aparte, sería el tipo
de turista que los de la Barceloneta buscan. Y no quiero quitar el piso a
nadie. Prefiero comprarme uno o irme a un hotel.
UN TURISME MILLOR PER LA BARCELONETA, PERÒ NO CAL
LIMITAR-HO
Vaig passar una setmana a Barcelona, jo soc d’allà,
però hi resideixo a una altra ciutat. Aquests darrers dies vaig sentir per la
ràdio i la Premsa que els veïns de la Barceloneta protesten per un problema que
pateixen des de fa anys, el “turisme de borratxera”, que segons ell degrada el
barri i el fa gairebé inhabitable.
Jo vaig passar per la Barceloneta i he vist
que en l’estiu, el barri sempre és ple de turistes de gom a gom, gràcies a les
platges que hi ha a prop, que van des del port de la ciutat fins el límit amb
Sant Adrià del Besòs, per la zona del Fòrum.
I les protestes son, a més dels
sorolls que molts turistes gens educats fan a la nit, contra els pisos
il.legals que es lloguen a turistes, i a la Barceloneta n’hi ha molts. Això ho
trobo lògic. Però he sentit algunes opinions que portaven per la banda
equivocada aquestes reivindicacions. I era que alguns demanen que sigui limitat
el nombre de turistes que poden entrar-hi a Barcelona, perquè així, diuen, es
podrà solucionar la saturació turística de la ciutat.
No em va agradar gens ni
mica, aquesta idea. Em recordava tot seguit a la pretensió de l’extrema dreta
suïssa de voler limitar el nombre de treballadors estrangers al país. No es pot
limitar el nombre de turistes estrangers que hi vinguin, això no ho fa cap
ciutat del planeta. Seria un cop dur al prestigi de Barcelona, que sempre ha
sigut una ciutat oberta i acollidora. El que cal fer-se per solucionar aquest
problema és promocionar el turisme de qualitat, de gent honesta que sap
divertir-se sense fer soroll, ni fer nosa a la gent que hi dorm, ni tampoc
barallar-se amb la gent, local o no.
He sentit que els turistes no hi aniran a
les manifestacions que els veïns fan. No els podem reprotxar res, la gran
majoria d’ells no seran dels que busquen brega o molesten la gent (també ells
volen dormir sense sorolls). A més a més, la Barceloneta és plena
d’establiments sempre plens de gent, no sé si només per turistes o no, però els
que som barcelonins també hi anem per dinar o sopar, com els més de vint
restaurants que hi ha al Passeig de Joan de Borbó, tots plegats l’un al costat
de l’altre. El problema de la Barceloneta és potser el que té tot Barcelona des
de fa molts anys, que els anteriors alcaldes, amb l’aparador immillorable de
les Olimpíades del 1992, van voler aprofitar l’atractiu turístic de Barcelona
amb la ciutat més bonica que mai gràcies a les reformes per aquell
esdeveniment, que la van convertir en una mena de parc temàtic. I amb les
guerres als països africans i de l’Orient Mitjà, que abans hi tenien turisme a
dojo, s’han vingut gairebé tots a casa nostra. No vull ni sentir parlar-ne de
limitar el nombre de turistes. Gràcies a ells, molts negocis modestos de la
ciutat funcionen, que no només es pot viure amb les compres d’articles que fa
la gent del barri, la majoria gent pobra que només pot comprar-hi d’articles
barats o rebaixats de preu. Tenim que saber fer com fan les altres grans
ciutats amb turisme alt, com a París, una ciutat preciosa que vaig visitar
l’any 2003 i de la qual encara me’n recordo de valent. París no ha perdut gens
del seu tarannà, i els francesos se n’ocupen. I els turistes estrangers
l’accepten.
Barcelona té que fer el mateix, no perdre el seu tarannà. I encara
menys si té que fer allò que demanen des de Madrid, que allà es creuen que
Barcelona deu ser una sucursal de la Castellana o de Lavapiés, fins i tot el
sentit de l’humor ells en voldrien que fóra el mateix. I tornant a la
Barceloneta, també li cal una reforma urbanística, ja que mentre el Born, el
Casc Antic o el Raval han canviat molt, la Barceloneta encara té un cert
endarreriment en els seus carrers o cases, i que sembla que només l’Ajuntament
ha reformat les platges (que abans no hi havia) i el passeig marítim. O que els
diners públics es reserven per a barris més importants. Llàstima que això passa
en qualsevol gran ciutat. Jo soc, com a turista, tranquil, discret, sé
divertir-me sense fer nosa quan algú descansa i no busco brega amb ningú. Així
he sigut quan vaig visitar París, Perpinyà, Oviedo, etcètera. I deixava les
habitacions netes. Jo, modèstia apart, seria la mena de turista que els de la
Barceloneta cerquen. I no vull treure el pis a ningú. Prefereixo comprar-me un
o anar cap a un hotel.