domingo, 1 de diciembre de 2013

UNA LEY QUE GUSTARÍA A PUTIN Y OTROS DICTADORES UNA LLEI QUE AGRADARIA A PUTIN I D’ALTRES DICTADORS


El Gobierno de Mariano Rajoy ha sorprendido horriblemente con su anteproyecto que llaman pomposamente “Ley de Seguridad Ciudadana”. Parece más una Ley de dictaduras como la de Vladimir Putin en Rusia, donde con la inestimable ayuda de su grotesco palmero y adulador llamado Gérard Depardieu, encarcela y demoniza al grupo punk Pussy Riots, utilizándolas descaradamente para ganar las elecciones presidenciales rusas con el voto de los ultrarreligiosos ortodoxos. 


Claro que aquí, Rajoy, con esa Ley, como bien apuntó la revista satírica “El Jueves”, sería otro Nicolás Maduro, el Presidente de Venezuela, que sediento de poder acaba haciendo bueno al inefable Hugo Chávez. Rajoy sería una mala imitación de ambos, por supuesto. 

El Ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, presume de que esa Ley defiende las libertades y no censura a nadie, pero miente al decir eso, e incluso se ofende si no le das la razón, o como es tan religioso, su santa razón. Es curioso que una de las normas estrella de la Ley sea castigar con fuertes multas “A quien ofenda a España”, incluyendo a quien ofenda a la Corona. Primero, la Corona ya se ofende a sí misma con la impresentable actitud de sus miembros, y si no, que multen a Corinna por dar a entender que es o ha sido amante del Rey, lo que los monárquicos calificarían de calumnia, o que la acusen de acoso sexual al Rey, algo que en cualquier Ley es delito. 

Sin hablar del biógrafo oficial de Lady Di que acusaba el Monarca de acosar sexualmente a la ex mujer del Príncipe Carlos de Inglaterra. También podrían acusar de lo mismo a cualquier corresponsal de Prensa extranjero que informe de algo que no deje en buen lugar a España, por ejemplo cuando Le Monde denunciaba las atrocidades del franquismo y sufrió la expulsión de su corresponsal José Antonio Novais, que incluso sufrió una brutal paliza por asesinos ultraderechistas. 

O incluso la magnífica serie televisiva “Napoleón”, con Christian Clavier como el Emperador y con Gerard Depardieu como productor ejecutivo y actor de reparto, donde se presentaba a los guerrilleros españoles como si fueran de Al Qaeda o se decía que la gente del Dos de Mayo eran “Bandas de bandidos y asesinos” pagadas por Fernando VII para quitarle el trono a su padre, y el Ejército francés en España aparecía como si fueran los americanos en Iraq contra Sadam Hussein o en Normandía contra los nazis. 

O las acusaciones contra la Inquisición española, sobre todo por parte de los judíos, que sufrieron atroces persecuciones y expulsiones por parte de ella. Esto último tendría una fácil solución: que España rompa las relaciones diplomáticas con Israel, algo que la España franquista nunca quiso tener, por difamarla. Pero los del PP son tan pro-israelíes que pasarán eso por alto. 

No quiero hablar de los artículos de esa infame Ley, cada uno de ellos me da vergüenza ajena o dolor de estómago. Por ello, Catalunya, más tolerante, abierta y moderna, no se siente a gusto en un país así. Tampoco hace falta hablar de los motivos catalanes, se conocen muy bien. Si un país no evoluciona, acabará en la miseria moral y social más absoluta. 







El Govern de Mariano Rajoy ha sorprès horriblement amb el seu avantprojecte que anomenen pomposament "Llei de Seguretat Ciutadana". Sembla més una Llei de dictadures com la de Vladímir Putin a Rússia, on amb la inestimable ajuda del seu grotesc adulador anomenat Gérard Depardieu, empresona i demonitza al grup punk Pussy Riot, tot utilitzant-les descaradament per guanyar les eleccions presidencials russes amb el vot dels ultrareligiosos ortodoxos.





És clar que aquí, Rajoy, amb aquesta Llei, com bé va apuntar la revista satírica "El Jueves", seria un altre Nicolás Maduro, el president de Veneçuela, que assedegat de poder acaba fent bo l'inefable Hugo Chávez. Rajoy seria una dolenta imitació de tots dos, és clar.



El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, presumeix que aquesta Llei defensa les llibertats i no censura gens a ningú, però menteix en dir això, i fins i tot s'ofèn si no li dones la raó, o com és tan religiós, la seva santa raó. És curiós que una de les normes estrella de la Llei sigui castigar amb fortes multes "A qui ofengui a Espanya", fins i tot a qui ofengui a la Corona. Primer de tot, la Corona ja s'ofèn a si mateixa amb la impresentable actitud dels seus membres, i si no, que multin a la Corinna per donar a entendre que és o ha sigut amant del Rei, el que els monàrquics qualificarien de calúmnia, o que la acusin d'assetjament sexual al Rei, una cosa que en qualsevol Llei és delicte.



Sense parlar del biògraf oficial de Lady Di, que acusava el Monarca d'assetjar sexualment l'exdona del Príncep Carles d'Anglaterra. També podrien acusar del mateix a qualsevol corresponsal de Premsa estranger que informi d'alguna cosa que no deixi en bon lloc a Espanya, per exemple quan Le Monde denunciava les atrocitats del franquisme i va patir l'expulsió del seu corresponsal José Antonio Novais, que fins i tot va patir una brutal pallissa per assassins ultradretans.



O fins i tot la magnífica sèrie televisiva "Napoleó", amb Christian Clavier com l'Emperador i amb Gerard Depardieu com a productor executiu i actor de repartiment, on es presentava als guerrillers espanyols com si fossin d'Al-Qaida o es deia que la gent del Dos de Maig eren "Colles de bandits i assassins" pagades per Ferran VII per llevar-li el tron al seu pare, i l'Exèrcit francès a Espanya apareixia com si fossin els americans a l'Iraq contra Saddam Hussein o a Normandia contra els nazis.



O les acusacions contra la Inquisició espanyola, sobretot per part dels jueus, que van patir d’atroçes persecucions i expulsions per part d'ella. Això últim tindria una fàcil solució: que Espanya trenqui les relacions diplomàtiques amb Israel, cosa que l'Espanya franquista mai no va voler tenir, per difamar-la. Però els del PP són tan pro-israelians que passaran això per alt.



No vull parlar gaire dels articles d'aquesta infame Llei, cadascú d'ells em fa vergonya aliena o mal de panxa. Per això, Catalunya, més tolerant, oberta i moderna, no se sent a gust en un país d’aquesta mena. Tampoc cal parlar dels motius catalans, es coneixen molt bé. Si un país no evoluciona, hi acabarà a la misèria moral i social més absoluta.

 


No hay comentarios:

Publicar un comentario